Si els Ulls són el reflexe de l'ànima, les persones no som les úniques que en tenim.
He vist bèsties amb la mirada mes profunda que el mes dócil dels humans.
He notat com un animal, sense estudis, ni carreres, ni carnet de conduïr o ni tant sols un miserable Facebook, hem miraba, sense haber-me ni tant sols agregat al messenger; per, mes tard, fer-me entendre que en general, no importa el que fem, ni els avanços que aconseguim.
Ells han aconseguit algo que mai aconseguirem naltros. Estimen, es fan estimar. I mai, mai, mai, ens tractaríen com una raça inferior.
Tot i que és el que som.
No hay comentarios:
Publicar un comentario